Inici > Història dels pastorets

Història dels Pastorets de Catalunya

Els Pastorets són un dels més genuïns exponents de la cultura popular al nostre país. Aquestes representacions tan tradicionals als pobles i ciutats de Catalunya han excedit l’àmbit religiós primer, i espectacle després, per esdevenir moltes vegades ensenyes i signe d’identitat del lloc on es representen. També han estat històricament una escola de teatre on han debutat molts dels actors i actrius del nostre país.

Orígens

Els Pastorets tenen el seu origen en les representacions medievals que es celebraven a l’interior de les esglésies el dia de Nadal, sobretot de la missa de Matines, que més tard esdevindria la Missa del Gall. A partir de les reformes del Concili de Trento (1545-1563), i la depuració de la litúrgia, es prohibeixen aquestes representacions, tot i que sembla que en part es van mantenir com uns actes populars deslligats del fet litúrgic. Aquest espectacle popular s’estructura i creix amb les formes teatrals del barroc espanyol durant el XVII i en especial els seus autosacramentals. En aquesta època es van definint molts dels personatges i la base argumental dels nostres Pastorets actuals heretant el to moralitzant i adoctrinador tant propi del barroc. Els arguments parteixen de la iconografia i els relats dels evangelis que ens parlen del Nadal. Francesc Masip (2007) a la seva “Història del teatre català dels orígens a 1800“ ens fa referència “Pel que fa al Cicle de Nadal els textos d`época conservats dramatitzen tres nuclis argumentals distints : La sibil·la (la profecia que la sibil·la Tiburtina fa a l’emperador Octavi August sobre la vinguda del Mesies), la Nativitat i la matança dels innocents”

Primeres representacions a Catalunya

A Catalunya, durant el segle XVII i XVIII tenim notícies diverses de les representacions de Pastorets. L’investigador mataroní Hector López Silva, ha trobat la referència més antiga que data del 1678. Es traca d’un escrit del bisbat de Barcelona en què es prohibeixen les representacions de la Passió i de Pastorets perquè “no son del servey de Déu, ni d’utilitat alguna per la salut espiritual de les ànimes dels fels Christians“.

Una altra referència l’ha aportat  l’historiador Joan Giménez Blasco que en un document trobat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, datat del 11 de febrer de 1721, es sol·licita permís per a les representacions de Pastorets a Mataró. A Manresa trobem també una notícia corresponent a l’any 1770, quan en un tràgic accident moriren tres persones que assistien a les representacions de Pastorets que es representaven a l’Hospital de Sant Andreu. Tenim notícies també de les representacions en convents o cases de nobles com un divertiment nadalenc. El Baró de Maldà (1746-1819) ens relata aquestes representacions a la seva obra “Calaix de sastre”:

Se fan a Barcelona algunes diversions caseras, que las componen menestrals ben avinguts; de estas, en un ters pis destràs de Palacio dintre d’un carreró, de uns Pasturets als que eixen los representants molt ben vestits… queda format teatro ab sos bastidors, ben pintats y ab la deguda propietat en tot quan representen eixos joves i minyons: del primer pas de Luzbel en la cayguda al foch, llantsant-lo lo Arcàngel SantMiquel; los passos del Sagrat desposori de Maria Santíssima ab Sant Joseph;los zelos de Sant Joseph; lo Misteri de l’anunciació a Nostra Senyoraper lo Arcàngel Sant Gabriel; lo Naixement del Divino Infant; una Glòria molt ben treta, així de tot lo demés, que ho acaba d’alegrar la músicade violins i un contrabaix, finint-se la funció de dits Pastorets a 2/4de 12 antes de la mitja nit, y son comensament a 8 horas .  

Els primers textos

Per trobar els primers textos de Pastorets ens hem de situar al segle XVIII, tot i que en català ja coneixem un text del segle XVII d’origen rossellonès: “Relació dragmàtica de la Nativitat del fill de Déu”. A l’Arxiu Comarcal del Bages es troben dos textos de Pastorets impresos a Sevilla i escrits en llengua castellana, que es poden datar de la primera meitat del XVIII i que el 1813 es representaven a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa: “Comedia famosa, Los zelos de San Josef”, original de D. Cristoval de Monroy y Silva, i “El cascabel del demonio. Auto al nacimiento de CRHISTO nuestro Señor”.

El primer text escrit a Catalunya del qual es té constància és el manuscrit “Naxament del niño Jesús y altrament anomenat Los Pastorets” (1766) de Manuel Verdaguer, i que es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria a Mataró. Aquest text, escrit en castellà, es basa en l’obra de Juan Quiroga Faxardo (1591-1660) “El cascabel del demonio”.

Francesca Roig ens aporta notícies d’un altre text manuscrit de Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú: “Auto al nacimiento de Cristo Señor nuestro”. Segons consta en la portada aquest text fou escrit “por un aficionado” el 1821, que no és altre que Ramon Pina i Juliachs (1772-1829), sastre músic i compositor. En aquest text hi trobem escenes de diversos autos castellans de la primera meitat del XVIII:

D’altra banda, i pel que fa a les Illes Balears la referència més antiga que es troba del terme “Pastorelles” (equivalent balear als Pastorets) apareix a la documentació del Bisbe de Mallorca, Diego Arnedo, entre els 1562 i el 1564, segons es recull al Diccionari del Teatre a les Illes Balears, dirigit per Joan Mas i Vives.

Francesc Xavier Martin Martínez en el seu treball “El teatre nadalenc a Menorca” ens dona notícia del text més antic escrit en català, es tracta de “La representació de la Nativitat del fill de Déu en el portal de Betlem”, un text anònim del XVIII. Cal tenir en compte que Menorca passà a mans britàniques pel tractat d’Utrech i no hi havia la imposició del castellà.

 En un recull de textos de Els Pastorets de Mn. Rossend Llates hi trobem el text “PASTORELLS amb alegria d’en Jasef i companyia, compost per representar davant lo sant misteri de Betlem” de Bartomeu Ferrà de finals del XIX.

Els Pastorets editats a Catalunya més antics que es conserven són “Los pastorcillos en Belén ó sea el Nacimiento de Jesucristo”, impresos a Igualada l’any 1844, tot i que existeix un text anterior, “Els Pastorets” d’Ignasi Plana, editat a Barcelona el 1799, però del qual desconeixem el contingut.

El primer text que coneixem en llengua catalana al Principat és  “La infància de Jesucrist o els Pastorets en Betlehem” de Joan Piquet, imprès el 1871. Malgrat la popularitat que ja devien gaudir Els Pastorets, serà a partir del text de Mossèn Miquel Saurina “Los Pastorets en Bethlem o sia Lo naixement de Ntre. Senyor Jesucrist” (1887), que aquestes representacions es fan presents arreu del territori català a través de la xarxa de Centres Catòlics existent, amb una clara voluntat adoctrinadora.

Els Pastorets moderns

Un canvi substancial vindrà de la mà del conegut dramaturg Frederic Soler “Pitarra”, que l’any 1891 estrena la seva versió “El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga”. Aquest text, de l’autor teatral en català més prestigiós de l’època,  representa una dignificació del gènere que li obrirà les portes als principals teatres del moment. D’altres escriptors, com Lluís Millà, Francesc d’Asis Picas, Ramon Pàmies i Josep M. Folch i Torres seguiran el mateix camí, creant nous textos que augmentaran la popularitat i el reconeixement dels Pastorets. 

sAKHJKASHHJAS

Una altra fita important és l’estrena el 1916 d”Els Pastorets o l’ adveniment de l’infant Jesús” obra de Josep M. Folch i Torres, que aviat esdevingué un èxit rotund, per convertir-se en el text de Els Pastorets més representat al nostre país.

La guerra civil, va representar una pausa dolorosa per aquestes representacions, perquè en els primers temps es van veure proscrits per la seva essència religiosa i un cop acabat el conflicte van patir la prohibició de la llengua catalana. Ben aviat, però, comencen a reaparèixer arreu les representacions de Pastorets, amb una gran embranzida que els portarà fins als nostres dies com un gènere viu i de gran acceptació popular.

Josep M. Soler Bonet