Inici > Congressos > IV Congrés de Pastorets > Ponències > Sessió inaugural

SESSIÓ INAUGURAL | Dissabte 09.45 - 10.45 | TEATRE DEL CASAL

Quin sentit tenen els Pastorets al segle XXI

Ponència a càrrec de Salvador Cardús, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

.

Salvador Cardús

Salvador Cardús i Ros neix a Terrassa (Vallès Occidental) l’any 1954. És llicenciat en Ciències Econòmiques (1976) i Doctor en Ciències Econòmiques (1981) per a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993, i Visiting Research de l’Institute for European Studies de la Universitat de Cornell (EUA) el 2005 i del Queen Mary College de la Universitat de Londres el 2006. El 2016 va ser professor visitant Ginebró Serra a la Universitat de Stanford. Entre el 2009 i el 2011 va ser degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor Titular de Sociologia i imparteix cursos d’Epistemologia i de Sociologia de la Comunicació.

Com a investigador és membre d’ISOR. Ha treballat en el camp de la sociologia de la religió i de la cultura, en l’anàlisi dels mitjans de comunicació i en l’estudi de les identitats. Entre 2003 i 2005 va dirigir un equip de recerca per estudiar el model català de dissolució de la condició d’immigrant, Els catalans del segle XX, per encàrrec de l’Institut Europeu de la Mediterrània (2003-2005), un àmbit que ha seguit desenvolupant posteriorment. Actualment prepara un assaig crític sobre la noció d’identitat a les societats contemporànies.

Les seves primeres publicacions foren l’estudi sobre el suïcidi, Plegar de viure (1981) i el llibre Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), tots dos amb –i sota el mestratge de- el Dr. Joan Estruch. Entre d’altres, té publicats Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985) i Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995). El llibre que ha merescut més interès (més de 30.000 exemplars venuts) és El desconcert de l’educació (2000, 12a edició 2011), publicat per Edicions La Campana i traduït a l’espanyol (2001 i 2007). També ha publicat Estalvi, ciutat i progrés (2001) i l’Informe Propostes d’ intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals (2003). Cal afegir-hi Ben educats (2003, 5a edició 2008), i Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi (2005). Ha estat el director de l’Anuari de l’opinió publicada des de 2002 fins a 2008. El 2010 va publicar El camí de la independència (3a edició, 2010).

Ha col·laborat en diverses obres col·lectives com ara Catalunya 77- 88 (1989); La política cultural europea (1990); Formas modernas de religión (1994); Valors sota X (1996); Taking Sides. Clashing Views on Controversial Issues in World Politics (1998); La mirada del sociòleg (1999) –traduït a l’espanyol el 2003-; Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·leni (2000); Interculturalidad; interpretar, gestionar, comunicar (2003); El presente del Estado-Nación (2004); Katalonien. Tradition und Moderne (2004), Treat or Trick? Halloween in a Globalising World (2009), Ethnic Europe (2010) o a Los laberintos de la educación (2011). Ha publicat nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals especialitzades com Papers, Qüestions de Vida Cristiana, Sistema; Revista de Catalunya; Idees; L’Espill; VIA; REIS; Diàlegs; International Social Science Journal; Trípodos; Perspectiva Escolar; Hermes; Zer; Les Temps Modernes; Human Rights Review; Transversal, International Journal of Iberan Studies, Transfer, etc. Actualment és membre d’una desena de consells editorials de revistes especialitzades. Particularment, en el terreny de l’anàlisi del nacionalisme, ha participat en jornades d’àmbit nacional (diverses edicions de El nacionalisme català a la fi del segle XX, de 1986 a 1995) i internacional (Fundació Jaume Bofill, 1996; Centre Unesco de Catalunya, 1991, 1993 i 1994; Venice International University, 1999, entre d’altres), i ha donat conferències sobre aquests temes a les universitats del País Basc (1995), Alacant (1992), les Illes Balears (1997), Cambridge (1993 i 1995), Strachclyde de Glasgow (1994), Sheffield (1992 i 1996), Liverpool (1992), Kent a Canterbury (1998), Londres (1999), Humboldt de Berlín (1999), Cardiff i Salamanca (2002), Regensburg i Bleubeuren (U. De Tubinga) (2003), Cornell (Ithaca, NY) (2005), Caledonian de Glasgow, Intitute Remarque de New York, Queen Mary de Londres i Do Minho a Braga (2006), de Stanford a Califòrnia i Caledonian de Glasgow (2007), Edimburg (2011), UQAM a Montreal (2011 i 2014), Rennes (2014), Berkeley (2016), Stanford (2016), i a ciutats com París (2006 i 2011), Londres (2017) i Brussel·les (2017). Com a conferenciant, manté una intensa activitat divulgadora, especialment en temes d’educació, identitat nacional i sobre el procés independentista català, amb més de 1600 actes públics.

En el camp del periodisme, a part de publicar més de 3.500 articles a la premsa diària, va crear i dirigir la revista Crònica d’Ensenyament (1987-1988) i ha estat subdirector del diari Avui (1989-1991). Col·labora regularment a la premsa -Ara, La Vanguardia, Diari de Terrassa- i a diverses revistes del país. Una part d’aquesta producció periodística va ser recollida en el volum Algú sap cap on anem? (1992). Com a resultat de les cròniques a l’Avui sobre el Concili Provincial Tarraconense, va publicar el llibre Concili amb folre i manilles. L’Església catalana a través del seu concili (1995). Ha dirigit el programa de ràdio La lletra petita sobre educació a Ona Catalana (temporada 2000-2001). També ha col·laborat a Catalunya Ràdio de 1998 fins a 2015, i ho va fer a Ràdio Euskadi entre el 1998 i el 2009. A més, va ser assessor de l’equip de televisió que havia realitzat els programes Ciutadans (1994), Les coses com són (1995) i Vides Privades (1996-1999) de Televisió de Catalunya. I en aquest camp, ha rebut el premi AVUI de periodisme (1989), el Premi Nacional de Periodisme (1994) i el Premi Serra i Moret de Civisme (1995). Ha rebut el premi Joan Coromines (2007) a la trajectòria personal de compromís amb la llengua i el país i el Prize for Journalism (2009) del MIDAS (Minority Dailies Association).

Ha estat membre de la Comissió per a l’estudi de les Polítiques d’Immigració del Parlament de Catalunya (2000-2001), del Patronat de la Fundació Cultural Caixa de Terrassa (1990-2004), de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar Social i del Comitè de Bioètica del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya (fins a 2005) del Consell de la Informació de Catalunya del Col·legi de Periodistes (fins a 2012) i és patró de la Fundació Paco Candel, entre d’altres. Va ser president de FUNDACC (2005-2008), Fundació de les Audiències de la Comunicació i la Cultura, impulsora del Baròmetre de la comunicació i la cultura.

Des de 2008 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. El març de 2013 va ser nomenat membre del Consell Assessor de la Transició Nacional del Govern de la Generalitat de Catalunya. Des de 2015 és membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya.

Vídeo de la ponència
Reprodueix vídeo