Inici > Congressos > IV Congrés de Pastorets

Ponències

A continuació podeu trobar el detall de les ponències i els ponents del Congrés.

Àcte institucional | Divendres 19.30 - 21.00 | Coves de l'espluga de francolí

Arrels dels Pastorets en la teatralitat medieval

Ponència a càrrec de Jordi Bertran, gestor cultural, seguida de l’actuació de l’Orfeó Reusenc.

Jordi Bertran

Jordi Bertran és gestor cultural des de 1985 així com professor d’un màster Erasmus Mundus a la Universitat Rovira i Virgili i del postgrau de gestió del patrimoni cultural local a la mateixa universitat i a l’Autònoma de Barcelona. Ha escrit nombroses obres dedicades tant a la gestió cultural com al patrimoni cultural immaterial, essent la més recent la “Breu Història dels Castells i la Muixeranga als Països Catalans” per a Pagès Editors. Ha tractat la temàtica dels Pastorets i del conjunt del cicle nadalenc en publicacions com “Festes de Catalunya” d’Edicions Lunwerg, en revistes diverses com la hispanoamericana “Fiestacultura” o la catalana “Cultura”, o en mitjans locals com el “Diari de Tarragona”. El 1995 també va gestionar la restauració i rehabilitació del Teatre Metropol de Tarragona, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol i escenari per excel·lència de les representacions de Pastorets a la localitat de Tarragona. Ha estat el director artístic les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls de 2022 (2021+1) i ho fou de les del 2011, i ha escrit el llibre dels 475 anys de la Congregació de la Sang de Tarragona, la ciutat on va néixer.

Orfeó Reusenc

L’Orfeó Reusenc es va crear l’any 1860 com a secció coral del Centre de Lectura de Reus a partir del moviment del “cors de Clavé” propis de la segona meitat del segle XIX. L’any 1918 s’independitza del Centre de Lectura, es funda com a entitat cultural i s’incorporen les veus femenines. Des de llavors, a partir de la massa coral es creen diferents seccions, com l’Esbart Dansaire, la Secció de Teatre o la Secció de Bastons. Des del 1930, l’Orfeó Reusenc també és conegut per representar els Pastorets als temps de Nadal, més concretament la versió anomenada “El Nadal dels Pastorets: Belluguet i Bieló” de Josep Morera i música de Manuel Bosser, una versió que només es representa a l’Orfeó Reusenc des de llavors i és també la versió més representada al seu teatre. Aquesta versió inclou la participació de la massa coral i les seccions de l’entitat i és un dels esdeveniments més estimats a l’Orfeó Reusenc. 

Sessió inaugural | 09.45 - 10.45 | Teatre del casal

Quin sentit tenen els Pastorets al segle XXI

Ponència a càrrec de Salvador Cardús, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Salvador Cardús

Salvador Cardús i Ros neix a Terrassa (Vallès Occidental) l’any 1954. És llicenciat en Ciències Econòmiques (1976) i Doctor en Ciències Econòmiques (1981) per a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993, i Visiting Research de l’Institute for European Studies de la Universitat de Cornell (EUA) el 2005 i del Queen Mary College de la Universitat de Londres el 2006. El 2016 va ser professor visitant Ginebró Serra a la Universitat de Stanford. Entre el 2009 i el 2011 va ser degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor Titular de Sociologia i imparteix cursos d’Epistemologia i de Sociologia de la Comunicació.

Com a investigador és membre d’ISOR. Ha treballat en el camp de la sociologia de la religió i de la cultura, en l’anàlisi dels mitjans de comunicació i en l’estudi de les identitats. Entre 2003 i 2005 va dirigir un equip de recerca per estudiar el model català de dissolució de la condició d’immigrant, Els catalans del segle XX, per encàrrec de l’Institut Europeu de la Mediterrània (2003-2005), un àmbit que ha seguit desenvolupant posteriorment. Actualment prepara un assaig crític sobre la noció d’identitat a les societats contemporànies.

Les seves primeres publicacions foren l’estudi sobre el suïcidi, Plegar de viure (1981) i el llibre Les enquestes a la joventut de Catalunya (1984), tots dos amb –i sota el mestratge de- el Dr. Joan Estruch. Entre d’altres, té publicats Saber el temps. El calendari i la seva significació a la societat moderna (1985) i Política de paper. Premsa i poder a Catalunya 1981-1992 (1995). El llibre que ha merescut més interès (més de 30.000 exemplars venuts) és El desconcert de l’educació (2000, 12a edició 2011), publicat per Edicions La Campana i traduït a l’espanyol (2001 i 2007). També ha publicat Estalvi, ciutat i progrés (2001) i l’Informe Propostes d’ intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals (2003). Cal afegir-hi Ben educats (2003, 5a edició 2008), i Els terrassencs del segle XX. Immigració, identitat i canvi (2005). Ha estat el director de l’Anuari de l’opinió publicada des de 2002 fins a 2008. El 2010 va publicar El camí de la independència (3a edició, 2010).

Ha col·laborat en diverses obres col·lectives com ara Catalunya 77- 88 (1989); La política cultural europea (1990); Formas modernas de religión (1994); Valors sota X (1996); Taking Sides. Clashing Views on Controversial Issues in World Politics (1998); La mirada del sociòleg (1999) –traduït a l’espanyol el 2003-; Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·leni (2000); Interculturalidad; interpretar, gestionar, comunicar (2003); El presente del Estado-Nación (2004); Katalonien. Tradition und Moderne (2004), Treat or Trick? Halloween in a Globalising World (2009), Ethnic Europe (2010) o a Los laberintos de la educación (2011). Ha publicat nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals especialitzades com Papers, Qüestions de Vida Cristiana, Sistema; Revista de Catalunya; Idees; L’Espill; VIA; REIS; Diàlegs; International Social Science Journal; Trípodos; Perspectiva Escolar; Hermes; Zer; Les Temps Modernes; Human Rights Review; Transversal, International Journal of Iberan Studies, Transfer, etc. Actualment és membre d’una desena de consells editorials de revistes especialitzades. Particularment, en el terreny de l’anàlisi del nacionalisme, ha participat en jornades d’àmbit nacional (diverses edicions de El nacionalisme català a la fi del segle XX, de 1986 a 1995) i internacional (Fundació Jaume Bofill, 1996; Centre Unesco de Catalunya, 1991, 1993 i 1994; Venice International University, 1999, entre d’altres), i ha donat conferències sobre aquests temes a les universitats del País Basc (1995), Alacant (1992), les Illes Balears (1997), Cambridge (1993 i 1995), Strachclyde de Glasgow (1994), Sheffield (1992 i 1996), Liverpool (1992), Kent a Canterbury (1998), Londres (1999), Humboldt de Berlín (1999), Cardiff i Salamanca (2002), Regensburg i Bleubeuren (U. De Tubinga) (2003), Cornell (Ithaca, NY) (2005), Caledonian de Glasgow, Intitute Remarque de New York, Queen Mary de Londres i Do Minho a Braga (2006), de Stanford a Califòrnia i Caledonian de Glasgow (2007), Edimburg (2011), UQAM a Montreal (2011 i 2014), Rennes (2014), Berkeley (2016), Stanford (2016), i a ciutats com París (2006 i 2011), Londres (2017) i Brussel·les (2017). Com a conferenciant, manté una intensa activitat divulgadora, especialment en temes d’educació, identitat nacional i sobre el procés independentista català, amb més de 1600 actes públics.

En el camp del periodisme, a part de publicar més de 3.500 articles a la premsa diària, va crear i dirigir la revista Crònica d’Ensenyament (1987-1988) i ha estat subdirector del diari Avui (1989-1991). Col·labora regularment a la premsa -Ara, La Vanguardia, Diari de Terrassa- i a diverses revistes del país. Una part d’aquesta producció periodística va ser recollida en el volum Algú sap cap on anem? (1992). Com a resultat de les cròniques a l’Avui sobre el Concili Provincial Tarraconense, va publicar el llibre Concili amb folre i manilles. L’Església catalana a través del seu concili (1995). Ha dirigit el programa de ràdio La lletra petita sobre educació a Ona Catalana (temporada 2000-2001). També ha col·laborat a Catalunya Ràdio de 1998 fins a 2015, i ho va fer a Ràdio Euskadi entre el 1998 i el 2009. A més, va ser assessor de l’equip de televisió que havia realitzat els programes Ciutadans (1994), Les coses com són (1995) i Vides Privades (1996-1999) de Televisió de Catalunya. I en aquest camp, ha rebut el premi AVUI de periodisme (1989), el Premi Nacional de Periodisme (1994) i el Premi Serra i Moret de Civisme (1995). Ha rebut el premi Joan Coromines (2007) a la trajectòria personal de compromís amb la llengua i el país i el Prize for Journalism (2009) del MIDAS (Minority Dailies Association).

Ha estat membre de la Comissió per a l’estudi de les Polítiques d’Immigració del Parlament de Catalunya (2000-2001), del Patronat de la Fundació Cultural Caixa de Terrassa (1990-2004), de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar Social i del Comitè de Bioètica del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya (fins a 2005) del Consell de la Informació de Catalunya del Col·legi de Periodistes (fins a 2012) i és patró de la Fundació Paco Candel, entre d’altres. Va ser president de FUNDACC (2005-2008), Fundació de les Audiències de la Comunicació i la Cultura, impulsora del Baròmetre de la comunicació i la cultura.

Des de 2008 és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. El març de 2013 va ser nomenat membre del Consell Assessor de la Transició Nacional del Govern de la Generalitat de Catalunya. Des de 2015 és membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya.

Àmbit acadèmic | 10.45 - 12.15 | Auditori Carulla

D'àngels caiguts a dimonis enfeinats: iconografies bosquianes i llegat medieval

Ponència a càrrec de Rosa Alcoy, Catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.

Els àngels rebels tenen una història llarga que descriuen de forma molt vistosa una quantitat ingent d’imatges. L’art de pintar els diables i el de representar els seus millors moments, el seu aspecte, la seva trajectòria i les funcions que els incumbeixen, adquireix amb Hieronymus Bosch (v. 1450-1516) un caliu especial, un to encisador i espectacular alhora, sobretot si s’avalua la diversitat formal de monstres diabòlics ideats pel pintor del Brabant. Consumada la famosa caiguda dels àngels renegats a l’Infern es desenvolupa, abans i després del Judici Final, la seva tasca infinita, eterna i caparruda. Els dimonis de Bosch són protagonistes, sempre a l’entorn dels humans, i revelen la fondària d’uns antecedents clars i imprescindibles i d’una tradició iconogràfica medieval fabulosa, densa i divertida, que conrea la percepció d’una espècie essencialment malèfica, ben lluny d’escatimar les ironies o obviar les comicitats del seu destí.

Rosa Alcoy

Rosa Alcoy és catedràtica d’Història de l’Art a la UB, creadora i directora del Grup consolidat EMAC. Romànic i Gòtic i coordinadora, del 1997 ençà, de diversos projectes per a la catalogació i estudi de l’art català conservat fora de Catalunya,així com d’unes Accions integrades Itàlia-Espanya. Dirigeix la revista Matèria. Revista internacional d’Art, del Departament d’Història de l’Art de la UB, del qual va ser Cap d’estudis (2008-2012), on és membre de les comissions de Doctorat i del Màster d’estudis avançats en Història de l’Art. Coordinà el projecte Xarxes docents per a l’art medieval a Catalunya (MQD, 2006-2008).

És experta en pintura medieval i ha publicat també estudis sobre escultura gòtica i art dels segles XIX i XX. Guardonada amb diferents premis, entre els quals el Premi Iluro de monografia històrica i el Premi Vilafranca, ha coordinat catàlegs i ha comissariat diverses exposicions i és autora dels llibres: El cementiri de Lloret de Mar: indagacions sobre un conjunt modernista (1990); Pintures del gòtic a Lleida (1990); Joan Mates pintor del gòtic internacional (1997), El retaule de Santa Anna del castell de l’Almudaina i els seus mestres (2000), Eduard Alcoy a Mataró (2000); Sant Jordi i la Princesa (2004), La Catalogna e Bizancio dal romanico al gotico (2014). Va dedicar la seva tesi, amb el Premi extraordinari de doctorat (1989), al taller dels Bassa i ha fet nombroses incursions en l’estudi de la  pintura, la miniatura i el vitrall medievals. És col·laboradora del Corpus Vitrearum de Catalunya de l’IEC i, el 2014, va publicar un estudi extens sobre l’evolució del vitrall medieval a Catalunya (CVMA). Ha curat l’edició de diversos volums internacionals, entre els quals: El Trecento en obres (2009), Contextos 1200 i 1400 (2012) i Art Fugitiu (2014),  a més  d’altres publicacions del Grup Emac. Té especial interès pels estudis de pintura, iconografia i teoria de l’art, i per la il·lustració de manuscrits, camp en què destaquen contribucions sobre el Llibre d’Hores de Maria de Navarra, el Saltiri anglo-català de París (ed, M. Moleiro)i altres còdexs vinculats al taller i entorn de Ferrer Bassa. Enguany ha estat assessora científica de l’exposició Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueu del gòtic català (MUHBA, 2015).

Àmbit direcció i gestió | 10.45 - 12.15 | Sala Llucià Navarro

Adaptació dels Pastorets a la realitat de gènere i als nous temps

Taula rodona amb Roc Esquius, Climent Ribera i Txell Roda.

Roc Esquius

Dramaturg, director i actor nascut a Súria i format a la Sala Beckett i a l’Estudi Nancy Tuñón de Barcelona, fundador i membre actiu de la Companyia Dara i de la companyia Peripècies, resident a la sala Beckett. Ha participat en els Pastorets de Folch i Torres des que va néixer i n’ha escrit un parell: un musical per a tres intèrprets i un de gran format amb una clara i renovada visió de gènere.

Autor d’iMe, El Catalon d’una nit d’estiu, Mars Joan, Els pastorets de la Martina, Claqué o no, Likes, Sàpiens, ELI, L’Altre, Els Pastorets de casa nostra i Angle Mort. Les sis primeres dirigides per ell mateix i estrenades per la companyia Dara, Sàpiens estrenada amb direcció de Sergi Belbel i ELI d’Antonio Calvo. Angle Mort és co-escrita amb Sergi Belbel i dirigida per Lluís Elías. Totes les seves obres han estat estrenades a Barcelona.

En audiovisuals, ha treballat en el guió de Si no t’hagués conegut, sèrie de televisió de Netflix, TV3 i DiagonalTV, creada per Sergi Belbel i ha creat el curt #Coronfinats. També ha escrit la sèrie Usted dirá, per a Impala Producciones.

L’autor combina la dramatúrgia i la direcció amb la interpretació, tant de teatre, com d’audiovisual, i també amb la formació pedagògica, com a professor regular de muntatge teatral, d’interpretació i de dramatúrgia. També crea esdeveniments personalitzats, formacions, gales, i altres encàrrecs.

Actualment treballa de professor d’interpretació a la universitat l’Ídem de Barcelona i duu el seu propi espai d’investigació teatral.

Com estudis superiors, té la carrera d’enginyeria informàtica per la Universitat Autònoma de Barcelona i és tecnòleg, així com monitor en el lleure i altres formacions eclèctiques. Durant 10 anys ha treballat d’informàtic a Davantis, una start-up d’intel·ligència artificial.

Actualment viu al barri del Clot, a Barcelona.

Climent Ribera

Format com a actor al “Col·legi de Teatre de Barcelona.” Completa la seva formació fent cursos de dramatúrgia a l’obrador de la “Sala Beckett” amb Esteve Soler i Marc Artigau.

És un dels creadors, juntament amb Irene Mas, Anna Moreno i Berta Portabella, de la companyia “Qüestió de 4” (2008-19), on va desenvolupar els seus primers espectacles de creació pròpia. I més tard fa el mateix amb “La Rata Produccions” (2018).

Ha estat l’ajudant de direcció a “Els Pastorets de Calaf” (Dir. Mireia Cirera, 2018-20) i dirigeix “Els Pastorets de Balsareny” (2018-actualitat). Actualment forma part de la direcció artística de “La Fira de la Aixada” de Manresa, juntament amb Tàtels Pérez, Mireia Cirera i Dani Ledesma, i ho compagina amb altres encàrrecs, tallers i projectes personals.

Àmbit tècnic | 10.45 - 12.15 | Teatre del Casal

Tecnologies digitals a escena

Taller de tecnologies digitals i projeccions a càrrec d’Oriol Ibáñez, director tècnic, tècnic de llum i il·luminació i docent a l’Institut del teatre.

Oriol Ibáñez

Oriol Ibáñez Fauquer es formà com a tècnic de les arts de l’espectacle —en l’especialitat de Luminotècnia— a l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE) de l’Institut del Teatre. També realitzà el cicle formatiu de grau superior en Realització d’audiovisuals i espectacles a l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV).

Treballa amb l’artista, creador i performer Marcel·lí Antúnez (fundador de la Fura dels Baus) en un inici com a tècnic d’il·luminació i porta la direcció tècnica de l’estudi. Ha realitzat la direcció tècnica i els dissenys de llum dels darrers espectacles de l’artista (Protomembrana, Hipermembrana, Cotrone, Mitòtica i Pseudo), amb els quals ha fet gira per tot el món.

És membre de la companyia Guillem Albà, on ha dut a terme el disseny d’il·luminació i direcció tècnica dels espectacles Sketchofrenia, dirigit per Jango Edwards; Flirt, dirigit per Jordi Purtí (premi del públic de la Fira de Tàrrega 2010 i nominat a l’espectacle revelació dels premis Max 2011), Trau i Calma! dirigit pel mateix Guillem Albà.

Ha estat tècnic de llum, so i vídeo en diversos espectacles produïts pel Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) i director tècnic del Festival Teatre de Terror 2010 (TDT) i del Festival TNT (Terrassa Noves Tendències) en les edicions que van des del 2010 al 2016, actualment segueix formant part de l’equip de direcció tècnica del Festival.

L’any 2014 entra a formar part de la direcció tècnica de la companyia del ballarí i coreògraf Roberto Olivan Performing Arts, és membre de l’equip de direcció del Festival Deltebre Dansa fins a l’actualitat, un festival internacional de dos setmanes de durada. Va fer la direcció tècnica i disseny d’il·luminació de l’espectacle de dansa contemporània Cuculand Souvenir.

També ha treballat, entre d’altres, per a l’escola d’arts escèniques Tracart, de Vilanova i la Geltrú; per a l’espectacle Lo Riu, produït pel Taller de Músics i dirigit per Bienve Moya; per a la companyia de dansa Lanònima Imperial (espectacle Musicolèpsia, coproduït i estrenat al Teatre Nacional de Catalunya); per a Pau Guillamet, Guillamino, i en diferents teatres de Catalunya. Actualment forma part de l’equip tècnic del Teatre Principal i de l’Auditori Eduard Toldrà, de Vilanova i la Geltrú.

Forma part de l’equip docent de l’Institut del Teatre de Barcelona, fent-hi col·laboracions puntuals.

Àmbit artístic | 10.45 - 12.15 | Sala Folch i Torres (Casalet)

Masterclass d'interpretació

Taller d’interpretació artística a càrrec de Dafnis Balduz.

Dafnis Balduz

Dafnis Balduz (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 de juny de 1983) és un actor català de teatre, cinema i televisió, conegut per la sèrie de tv3 Ventdelplà o per les pel·lícules Forasters o Malnazidos.

Va estudiar Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i cant al Conservatori Mestre Montserrat, entre altres escoles. El 2008 va lliurar els premis del concurs de guions organitzat pel servei de Política Lingüística d’Andorra. L’any 2009 va estar nominat al Premi Gaudí a la Millor interpretació masculina secundària pel seu paper a la pel·lícula Forasters, de Ventura Pons, i a l’edició de l’any següent en va ser un dels presentadors. Guanyador del premi Cinema Gavia a millor actor de teatre per La Golondrina el 2021.

Àmbit maquillatge | 10.45 - 12.15 | 12.45 - 14.15 | Sala de ballet

Taller de Làtex / Taller de Dimonis

Taller de maquillatge a càrrec de Montserrat Tolosa, caracteritzadora del Gran Teatre del Liceu (des de 1990) i docent de l’Institut del Teatre (des de 1996)

Montserrat Tolosa

Experiència (part del que he fet)

  • Gran teatre del liceu, desde febrer 1990, actualment en actiu (caracterització)
  • Institut del Teatre, desde 1996, actualmente activa (docent)
  • “La Casona” Fundador I Director, Fernando Grifell, 1993 fins 2016. (docent)
  • Curset intensiu pels pastorets
  • Hospital del Arte, empresa creativa d’espectacles (com a maquilladora)
  • Rodatge (El Perfume) com a reforç
  • Sessions fotogràfiques
  • Assessora en la cura del cos amb productes vegans, ecològics, sense tòxics.

Formació (part del que he fet)

  • Batxiller
  • Escola de la Dona de la diputació de Barcelona: Oficis artístics, Dibuix, Pintura, Labors, Tall I Confecció, Nines I Ninots…
  • Martha Vazquez (cap de Maquillatge del Liceu 1999): Maquillatge de Circ i Teatre
  • Cristina Sorli: “Estèticista”
  • Stick Art Studio: Maquillatge per cine, plató, fotografia, social, artístic.
  • Efectes especials. Perruqueria de plató

I molt més… sóc una eterna alumna 🙂

Àmbit acadèmic | 12.45 - 13.15 | Auditori Carulla

Els Pastorets, una meravella que travessa segles

Ponència a càrrec de Francesca Roig, músic i estudiosa de la cultura popular.

Francesca Roig i Galceran

Músic i estudiosa de la cultura popular. Forma part del grup de teatre L’escotilló G.T. del Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú des de 1970 en els vessants d’interpretació i direcció. També des del mateix any ha participat en els Pastorets del Círcol Catòlic en qualitat d’actriu, cos de ball, cor o traspunt. En va assumir la direcció entre 1997 i 2009, i des de 2001 n’és la directora musical. Ha realitzat diversos treballs sobre música i cultura popular que ha divulgat en publicacions especialitzades, conferències i jornades d’estudi, entre elles la participació a les que amb el nom de El Nadal a escena es va celebrar el mes de novembre de 2016 en motiu del centenari dels Pastorets de Josep M.Folch i Torres, amb la ponència “Varietas delectat – Una visió panoràmica de les diferents versions de Pastorets”.

Àmbit direcció i gestió | 12.45 - 13.15 | Sala Llucià Navarro

Mitjans i xarxes

Taula rodona moderada per Clara Ribas, amb Ricard SayerasCristina Costa i Mariola Dinarès.

Clara Ribas

La Clara Ribas és Llicenciada en Ciències de la Comunicació per La universitat Autònoma de Bellaterra. És periodista i redactora del diari El Punt Avui i actualment està especialitzada en dossiers de gran format sobre temàtica social.

La seva activitat professional ha estat lligada sempre a aquest mitjà de comunicació, en el que ha cobert, en diferents etapes, tot tipus d’informació. Acabada la carrera i el temps de pràctiques al diari, va ser contractada per a la informació local de Girona. Posteriorment, i durant set anys va dedicar-se a informació política catalana , cobrint l’activitat del Parlament de Catalunya i diversos processos electorals.

Més endavant, i després d’una estada de quatre anys a Escòcia, va tornar al periodisme en l’àmbit local, ocupant-se de l’actualitat del mon municipal de Barcelona. En els darrers anys també ha estat responsable de la redacció de continguts i “branded contents” per a la secció comercial del diari i sobretot per a la versió digital d’aquest.

D’altra banda, ha treballat en publicacions local lligades a l’empresa d’El Punt Avui, com la revista “Rubricata”, situada a Rubí (Vallès Occidental), al dominical “Presència”, o a la publicació especialitzada en economia “L’Econòmic”, on va realitzar entrevistes a representants de grans empreses establertes a Barcelona.

Pel que fa a la seva relació amb els Pastorets de Girona, és filla de Joan Ribas i neboda de Salvador Donato, les dues persones que van recuperar aquesta representació per a la ciutat de Girona l’any 1981. Després d’estar uns anys a l’escenari, i havent fet tots els papers que li tocaven en cada edat, la seva tasca va passar a bambalines on, en els darrers anys s’ha ocupat de les feines de producció i de coordinació dels diferents equips.

Ricard Sayeras

Llicenciat en Econòmiques és director d’administració d’Olympia S.A. i de Motogrupo Europa 2003, SL. Ha sigut redactor del diari El Punt, és autor del blog Ens farem més savis que rics i escriu habitualment. Publica a Relats en català i és aficionat al ciclisme, el motociclisme, el cinema, la novel·la negra i la fotografia. A més, darrerament, ha guanyat la 33a edició del Concurs de Narrativa de Nou Barris

Cristina Costa

Cristina Costa Siles, apassionada del món de la cultura i de la comunicació.

Té coneixements en periodisme cultural, comunicació digital i màrqueting digital. Va estudiar la carrera de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va especialitzar en cultura i societat. Més tard, va complementar la seva formació estudiant un Màster en Periodisme i Innovació en Continguts Digitals a la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona.

Actualment, gestiona les xarxes socials de l’Ens de l’Associacionisme Cultural i també ajuda puntualment a altres entitats de cultura popular a millorar la seva comunicació digital.

Mariola Dinarès

Mariola Dinarès i Quera és una periodista i emprenedora catalana. Des de 2016 és la presentadora del programa Popap, de Catalunya Ràdio.

Es va llicenciar en Ciències de la Comunicació per la UAB, amb un postgrau en gestió de xarxes socials a l’Institut INESDI. Va començar a treballar al Grup Flaix, fent els butlletins informatius de Flaix FM, el 1992. El 1997 se’n va a Andorra a crear i dirigir Andorra 1 i Flaix FM. Va dirigir i presentar el programa despertador “Andorra Desperta”. El 2000 va tornar a Barcelona, on va treballar com a coordinadora de totes les emissores del Grup Flaix. El 2003 va anar a treballar a Ràdio 4, on va codirigir i presentar Què està passant, un magazine tecnològic.

Va començar a treballar a Catalunya Ràdio el 2006, fent una col·laboració al matí de Catalunya Ràdio d’estiu amb Pere Mas, amb la secció diària “Què es diu a la xarxa?” (8.30 h), i amb l’espai setmanal “Internet és el futur”. L’estiu següent ho faria amb les seccions “Tecnotest” i, el 2008, amb “Envia’m un fax”. La temporada 2009–2010 va entrar a formar part de l’equip del “Tot és molt confús”, com a redactora que elaborava el “Perfil Digital” del convidat i els “Impactes Digitals” que generava la xarxa. També ha col·laborat amb les unitats mòbils d’exteriors, els festius, i amb Francesc Soler fent l’espai “Top Secret”, on diversos personatges famosos mostraven la seva intimitat tecnològica. També ha col·laborat amb diversos rols a programes com Els optimistes i El suplement.

El 2016 va començar a presentar el programa Popap de la mateixa emissora. que a la primera temporada va rebre una menció a la innovació a la dissetena edició dels premis que atorga Ràdio Associació de Catalunya. Segons el jurat “el programa mereix un reconeixement per informar i debatre de les tendències a la xarxa tot presentant un mapa de possibilitats, oportunitats i col·laboracions que ajuden a gaudir dels reptes d’un món digital en continua transformació”. El 2018, el programa va rebre el Premi GrausTIC a la Comunicació i a la Divulgació 2018, en el marc de la 17a Diada TIC, una jornada organitzada al CosmoCaixa per l’Associació d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació de Catalunya, GrausTIC i el 2019 va obtenir el Premi Bones Pràctiques en Comunicació no sexista de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per la divulgació de referents femenins del món digital, científic i tecnològic.

Des de 2003, codirigeix el portal de relacions personals en català quedemonline.cat, al costat de Joan Arenyes.

Àmbit tècnic | 12.45 - 14.15 | Teatre del Casal

Foc a l'escenari

Taller de pirotècnia a càrrec de Miquel Pujol, expert en gestió i fabricació en el sector de la pirotècnia, i Josep M. de Ramon, activista cultural i coordinador d’equips de prevenció i primera intervenció en l’àmbit de la cultura popular.

Miquel Pujol

Expert en gestió i fabricació en el sector de la pirotècnia pel Ministeri d’Indústria. Conseller de seguretat en el transport ADR, especialitzat en explosius. 40 anys d’experiència en el sector. Ha participat a nivell professional en espectacles en diversos països: Catalunya, Espanya, Andorra, França, Itàlia, Holanda, Russia i Xile.

Josep M. de Ramon

Mataró 1959. Es defineix com a activista cultural i defensor del voluntariat qualificat. La major part de la seva vida laboral l’ha desenvolupat com a dissenyador tèxtil i com a director de construcció de decorats i arquitectura efímera per teatre, TV, cinema i publicitat. Actualment desenvolupa la seva activitat professional a l’àrea de manteniment i serveis de la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró.

El teatre i les activitats de Cultura Popular han sigut des de ben petit la seva gran passió, significant per ell una doble vida desenvolupada des del voluntariat en paral·lel amb les seves activitats assalariades.

Persona polifacètica, s’ha format en l’àmbit teatral en diverses tècniques i amb formadors de referencia, com Calixto Bieito, Guillem-Jordi Graells, Joan Oller, Jordi Pons, Roser Sangerman, Josep Ciudad, Ramon Teixidor, Carles Maicas, Sergi Belbel… Desenvolupa una intensa activitat com a dissenyador de vestuari i estilisme teatral, direcció, escenografia, maquinària escènica i efectes especials… a més d’interpretació.

Ha dirigit diverses temporades dels Pastorets de Mataró.

L’àmbit de prevenció i seguretat i el de la pirotècnia han estat sempre un altre dels seus punts d’interès. Ha rebut formació especialitzada de PRL, Socorrisme, extinció, de CRE (Consumidor Reconegut Expert en pirotècnia), gestió de masses, us de desfibril·ladors… i ha assistit a sessions formatives especialitzades de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i de la Direcció de Cultura Popular entre altres. Ha dissenyat plans d’evacuació en l’àmbit teatral, i protocols d’intervenció en diverses activitats de Cultura Popular al carrer, i n’ha dut a terme simulacres… i intervencions reals.

Actualment és el Coordinador general de l’entitat Equips de Suport, especialitzada -des del voluntariat qualificat- en prevenció, coordinació i primera intervenció en activitats de Cultura Popular, especialment correfocs i altres actes multitudinaris d’alta complexitat o risc.

Ha sigut el referent de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya sobre normativa COVID durant tot el desenvolupament de la pandèmia.

Àmbit artístic | 12.45 - 12.45 | Sala Folch i Torres (Casalet)

Masterclass d'interpretació

Taller d’interpretació artística a càrrec de Pep Plaza.

Pep Plaza

Pep Plaza (Mataró, 1972) és un actor i imitador català. Ha format part de l’equip de Polònia des de 2008, amb imitacions destacades de Quim Monzó, Jordi Basté i Pedro Sánchez. També va formar part de Crackòvia, fins el seu descans el 2017, amb una imitació de Pep Guardiola molt reconeguda.

Durant la seva joventut, Pep Plaza es va presentar a l’escenari en teatre amateur i en programes de ràdio local. La seva mare Maria Rosa Missé va somiar en ser còmica. Plaza va treballar en festes d’empresa i animacions infantils, fins que el 2001 va iniciar la seva carrera a la televisió, després de ser convençut pel periodista Espartac Peran. Va debutar a Set de nit, presentat per Toni Soler i on va imitar Jordi González, Lluís Canut i Joan Gaspart.

Just després va iniciar la seva col·laboració a Versió original a Catalunya Ràdio, i durant quatre temporades va formar part de l’equip a Versió RAC1 a RAC1. Va també fer temporades a Homo zapping a Antena 3 (2003-2007) i a El club a TV3 (2004-2009).

El 2008 va esdevenir imitador recurrent a Polònia i a Crackòvia. Inicialment va ser més reconegut per la seva imitació del tècnic de FC Barcelona Pep Guardiola, però va presentar una multitud de papers a aquestes emissions. La col·laboració a Crackòvia va continuar fins el 2017, quan el programa es va descansar.

A Polònia ha presentat cares com Quim Monzó, Jordi Basté, Tomeu Penya, Pedro Sánchez i Bertín Osborne. El 2016 va s’encarregar la imitació del rei Felip VI, fins llavors impersonat per Queco Novell.

Àmbit acadèmic | 16.00 - 17.30 | Auditori Carulla

El patrimoni cultural associat als Pastorets

Ponència a càrrec de Lluís Garcia Petit, director de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial.

Lluís Garcia Petit

Lluís Garcia Petit és el director de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial promotor, entitat que va fundar quan es va tancar el Departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, que dirigia. Arqueòleg de formació, fa 40 anys que treballa en l’àmbit del patrimoni cultural i 15 en l’immaterial. En aquest àmbit assisteix regularment a les reunions de la Convenció de la UNESCO, va participar en la candidatura dels castells, ha coordinat tres inventaris, entre ells el del Montseny, que va ser inscrit al Registre de Bones Pràctiques de la Convenció de la UNESCO, etc. És membre d’ICOMOS i del seu Comitè Científic Internacional de Patrimoni Cultural Immaterial, i és el coordinador de la Comissió de patrimoni cultural immaterial d’ICOMOS Espanya. Ha impartit nombroses conferències, algunes en l’àmbit universitari, i ha escrit diversos articles de divulgació.

Àmbit direcció i gestió | 16.00 - 17.30 | Sala Llucià Navarro

Tot voluntariat o amb professionals

Taula rodona amb Daniel Anglès, Ramon Torra i Cristina Pericàs.

Daniel Anglès

Daniel Anglès (Barcelona, 12 de desembre de 1975) és director musical i cantant. A la dècada del 1990 va fundar la companyia El Musical Més petit. El desembre del 2015 va publicar el seu primer disc d’estudi Punto de Rocío, un disc homenatge a Rocío Jurado. El novembre del 2017 fou nomenat director artístic del Teatre Condal, un càrrec que combinava amb la direcció de la productora No Day But Today i l’escola Aules -Arts Escèniques de Barcelona. El setembre del 2018 esdevingué director artística d’Onyric, un projecte de Focus al Teatre Condal.

Ramon Torra

Ramon Torra i Campà (Calaf 1964). Els meus orígens estan en la cultura popular i
l’educació en el lleure, he participat en els Pastorets de Calaf com a regidor de
l’espectacle. A partir del voluntariat he anat incorporant els valors de l’associacionisme
com una eina de transformació i millora social. Aquesta experiència m’ha portat a
assumir diferents tasques i compromisos tant de tipus tècnic com executiu.

He exercit la docència en postgraus, escoles d’educació en el lleure, seminaris, … i he
estat membre de diferents Consells consultius i assessors del Govern i de l’àmbit
municipalista.

En l’àmbit professional he estat coordinador de l’Oficina de Serveis Generals de
Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, gerent de la Federació d’Ateneus de
Catalunya i ens els últims anys, des del Consell d’Associacions de Barcelona, impulsant
l’Oficina del Codi ètic de les associacions i actualment en la direcció de Torre Jussana –
Centre de Serveis a les associacions de Barcelona.

Cristina Pericàs

Nascuda a Andorra arriba a Barcelona al 2012 a la recerca d’un somni: treballar amb la cultura. Va cursar els seus estudis de Grau Superior en Art Dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona, on més tard s’endinsa en la gestió cultural a través del postgrau de producció i gestió cultural a la UB. Ha treballat com a directora en el projecte “Racons, històries pel forat del pany” i “Racons d’estiu” la qual també és creadora. Ha executat tasques com a ajudant de direcció a la Nau Ivanow ” La mort de Danton” dirigit per Thomas Sauregi i al “Pessebre Vivent” d’Escaldes- Engordany, directora dels “Pastorets” D’Andorra 2021-2022 gestionant i coordinant els diferents equips artístics i actors. Actualment productora de la cia LasMonyos amb el microteatre “T.U.P.P.E.R.S” i “TU.YO. Y LA OTRA” on gestiona la distribució, residències i subvencions, així com “Història d’un fracàs” estrenat aquest passat Novembre. Amant de l’escalada i el teatre gestual tasteja la dansa vertical gràcies a l’escola ON AIR i a diversos workshops per Europa, en la qual actua i es fa càrrec la producció de la cia. NON projectVD actualment de residència amb la beca Balandra al Sortidor

Àmbit Tècnic | 16.00 - 17.30 | Teatre del Casal

Màgia i Pastorets

Taller a càrrec del mag Jordan Bosco.

Mag Jordan

Jordan Bosco, nascut a Manresa el 1977, es va iniciar al món de la màgia amb tan sols 12 anys i va ingressar a l'”Associació de Mags Il·lusionistes de Catalunya (AMIC)”. Als 15 anys va confeccionar el seu primer show i va debutar a Manresa. A partir dels 22 anys fa el pas cap al professionalisme.

Jordan Bosco ha actuat per a tot tipus de públic i espais: teatres, restaurants, esdeveniments, hotels, empreses, … Bon coneixedor de l’espectacle de Pastorets, ens explicarà com podem enriquir els nostres espectacles amb un toc de màgia.

Àmbit artístic | 16.00 - 17.30 | Sala Folch i Torres (Casalet)

Masterclass de direcció

Taller de direcció artística a càrrec de Txell Roda.

Txell Roda

Pertany a una família de dinamitzadors teatrals i socis culturals amb una llarga tradició al món de les arts escèniques a Catalunya.
El seu perfil professional és polièdric i la trobareu treballant com a gestora cultural, promovent projectes, potenciant creadors, impartint classes de teatre, dirigint espectacles per encàrrec en àmbit amateurs i professionals, i realitzant les seves pròpies creacions.

La seva concepció del treballa escènic parteix de l’acció física com a primer estímul per construir una interpretació plena de matisos. Tot i que treballa bàsicament a partir del teatre textual utilitza elements escènics com a creadors d’espais i amb elements plenament integrats dins de la dramatúrgia gairebé com un personatge més de la seva aposta conceptual de posada en escena.

Crea atmosferes utilitzant la música i la il·luminació no com un element decoratiu sinó com generador d’espais de fissió, metonímics i meta teatrals que ajudin a l’actor en la seva interpretació i creïn un suport vivencial i conceptual.

Per a ella els assajos no deixen de ser laboratoris de creació on els petit estímuls poden fer avançar la proposta teatral. No desatén el seu compromís amb el públic sempre buscant la complicitat partint de la creença en la seva capacitat analítica i crítica. Amb els actors fa seva la màxima Grotowskiana: “doneu-me un marge de confiança” i la Picasiana: “Jo no busco, trobo”.

Afirma que, en escena, res és gratuït. Si l’haguéssim de definir dins d’uns paràmetres estètics diríem que és una minimalista barroca.

Àmbit vestuari | 16.00 - 17.30 | Sala de ballet

Àngels i dimonis, tradició i fantasia

Taller de vestuari a càrrec de David Farré, sastre del Gran Teatre del Liceu.

David Farré

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona I titulat en Arts Aplicades en l’especialitat de Disseny d’ Indumentària i Figurinisme per l’Escola Llotja de Barcelona.

Actualment forma part de l’equip de sastreria del Gran Teatre del Liceu i col.labora en diferents projectes creatius a nivell particular.

Sessió general | 18.00 - 19.00 | Teatre del Casal

Conclusions de la jornada

Acte conduit per Xavier Grasset, periodista.

Xavier Grasset

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix i presenta Més 324 del canal informatiu 3/24.

Format en origen a la premsa comarcal, no ha deixat de publicar a la revista del seu poble El Pont de Fusta. Va treballar per Ràdio Salou i Ràdio Reus. Ha col·laborat en setmanaris com El Temps, i en diaris com El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Metro i actualment a El Punt Avui i Nació Digital. També ha treballat a TV3, en diversos programes d’entreteniment de la productora El Terrat; ha presentat el concurs 12 punts i el magazín Artèria 33, i ha col·laborat a Sense títol, El club, (S)avis, Com som, i a les tertúlies d’Els matins i del 3/24. A Canal Reus TV va presentar Situacions extraordinàries, Taules d’economia i Etiqueta negra.
Des del 1987 treballa a Catalunya Ràdio, on ha dirigit i realitzat els programes El món s’acaba, Tot gira i De 4 a 7. El 31 de desembre de 1999 emet en directe des d’Igualada un programa especial de cap d’any per rebre l’any 2000. Ha estat durant set anys corresponsal a Madrid i sotsdirector d’El matí de Catalunya Ràdio. Ha dirigit i presentat a Catalunya Ràdio la tertúlia diària d’actualitat L’oracle (de 15 a 16 h), i la seva versió estiuenca, anomenada Líquids. A partir de la temporada 2015-2016 presenta el programa Més 324, un informatiu emès de dilluns a divendres després del Telenotícies vespre.

Coautor, amb Andreu Faro, dels llibres editats per Cossetània Edicions Aznarografia (2004), Tanta tinta t’unta (2003) i Tanta tinta tonta (2002), i amb els membres del seu programa, El món s’acaba. Com superar el 2000 (Columna, 1999). El seu últim llibre és Bon vent (Cossetània).

Paral·lelament, ha desenvolupat una trajectòria com a actor de teatre, amb La Tramoia de Vila-seca, amb qui ha representant La cantant calba, Tafalitats, Aigües encantades, La dama del mar, Així és si us ho sembla, L’esquella de la torratxa. Ha participat en el muntatge d’El mort del CAER, i sota la direcció de Francesc Cerro ha interpretat Sobre els danys del tabac d’Anton Txèkhov, i Novel·la en nou cartes de Fiódor Dostoievski, i amb Joan Castells en la lectura dramatitzada de Safira de Magí Sunyer.

Ha col·laborat com a rapsode amb l’Orquestra Camera Musicae, i amb Eszena, amb Quilapayun a La cantata de Santa Maria de Iquique a Vila-seca, a l’Oratori de l’Àngel de Tobies de Carlota Baldrís, direcció de David Molina, o Olot a la vetlla literària, dedicada a Joan Vinyoli. En cinema, ha participat a Prenent-te d’Isabel Gardela, i a Funerària independent de Josep Hernández i Miquel Mascaró.

En l’àmbit de la creença religiosa es defineix com a cristià. Una fe que relaciona amb els valors de la solidaritat i la bonhomia, i que també comprèn com a “factor identitari”. “Sóc català, sóc de Vila-seca i sóc catòlic, sóc creient, sóc cristià”, explica en una entrevista a Catalunya Religió.