La noticia de representacions dels Pastorets a Vilanova i la Geltrú es perd en la memòria, des de la prohibició de fer representacions a les esglésies la nit de Nadal que en fa el Bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo y Vintimilla, en una disposició episcopal datada a 27 de novembre de 1744 després de la visita pastoral efectuada a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú, cosa que indica que era un costum arrelat, passant per l'esment que en fa l'historiador Fra Josep A. Garí i Siumell en la seva Descripción e Historia de la villa de Villanueva y Geltrú publicat el 1860 on cita les representacions que es feien al segle XVIII "y tal vez antes" al lloc anomenat les Premses de Sant Antoni, avui carrer de les Premses. A principis del segle XIX es representaven al teatre construït el 1805, teatre convertit en el local avui conegut com La Sala, i des de 1835 al nou teatre Principal.
Durant gairebé tot el segle XIX les representacions, com a tot Catalunya es feien en castellà, fins que l'any 1887 es publiquen a Vic uns dels primers Pastorets escrits en català: Los Pastorets en Betlem, ó sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist, drama sacro-bíblic en tres actes i en vers, original del Rvnd. Miquel Saurina, Pbre., Llicenciat en Dret Canònic. A Vilanova, la societat del Círcol Catòlic, que havia estat fundada el 1885, comença les seves representacions de Pastorets pel Nadal de 1889, i ho fa posant en escena aquesta obra.
Aquesta societat segueix fent Pastorets fins a mitjans de la dècada dels noranta, sempre amb la mateixa obra, menys l'any 1892 que escenifica una obra en un acte (podria ser Los Pastors de Bethlem de J. Ma Quadrado, publicat el 1892) juntament amb altres dues peces curtes d'altre caire. En els anys següents anirà alternant les obres pastorils amb altres peces teatrals.
En els primers anys del segle XX es van publicar gran quantitat de Pastorets, amb nous arguments, que van donar varietat a aquestes representacions. A Vilanova, el Círcol Catòlic, que anava escenificant els Pastorets de forma regular, va adoptar La venjansa de Jesús, obra de Joaquim Albanell i Pau Rosés com a peça gairebé fixa en les seves representacions. Una de les raons pot ser el fet de que en el repartiment no hi figuri cap dona (ni tan sols la Verge Maria), la qual cosa s'adeia al tarannà d'aquests tipus de societat, que no feien mai obres de teatre amb repartiment mixt. No per això deixaren de representar les darreres novetats, doncs durant tots els anys vint, junt amb La venjansa de Jesús es varen posar en escena també altres obres com L'Estel de Natzareth de Ramon Pàmies, El Misteri de Nadal, de Mn. Francesc Gay, Pbre., El Nadal de les Pastores, obra on només hi surten dones, del mateix autor, El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga d'en Frederic Soler (Pitarra), La Llum de l'Establia, i també els avui tan populars Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Ma Folch i Torres, estrenats al Círcol Catòlic de Vilanova el Nadal de 1922 amb quatre representacions.
La música era, sens dubte, una part essencial de les obres, i es contava molts anys amb la col·laboració de l'Escolania Montserratina i la Schola Cantorum de La Geltrú. La direcció musical havia estat a voltes a càrrec del conegut músic local Valentí Sans, i les formacions devien haver estat força variades, podent haver estat amb instruments de corda i fins i tot amb la banda local Els Atletes. La música que sonava podia ser també la corresponent a les obres que es representaven o bé adaptacions. Fins i tot l'any 1922 en l'estrena dels pastorets de Folch i Torres es van interpretar peces d'un compositor del Círcol Catòlic, tal com ho ressenya el setmanari La Defensa en la seva crònica de les representacions: "...la part musical, tota ella inspirada en apropiats motius pastorils i deguda a un notable compositor del Círcol Catòlic, fou molt celebrada pels tècnics...". Per ara no hem pogut saber qui va ser aquest compositor ni n'hem trobat les partitures.
També les posades en escena s'anaven adequant, com quan l'any 1921 es van fer vestits nous per l'obra La venjansa de Jesús sota la direcció de les monges Concepcionistes i s'estrena "amb notables i sorprenents varietats, tant en la part escènica com en la de cant" o com quan l'any 1929 en Primitiu Bajes va fer un nou decorat pel quadre Les calderes d'en Pere Botero dels pastorets de Folch i Torres.
Les representacions anaven a càrrec d'aficionats, socis del Círcol Catòlic i també d'altres grups afins com la Secció Recreativa de la Congregació Mariana, les alumnes de la Secció de Declamació de les Escoles Obreres, Amics del Teatre Catòlic o el grup de joves Arquebisbe Armanyà. I encara una altra curiositat: la majoria d'anys es representaven dues i fins tres obres diferents durant el mateix cicle Nadalenc.
Les darreres representacions d'aquests anys de gran vitalitat teatral en el Círcol Catòlic foren els dies 5 i 6 de gener de 1936, en què l'Elenc Artístic dels Eixerits del Catecisme de Sant Antoni posa en escena El Misteri de Nadal.
Els primers pastorets de la postguerra a Vilanova es feren ja el 1939 al teatre Apolo, en castellà, amb l'obra Los pastorcillos en Belén (Borrego y Bato), els primers Pastorets impresos al segle XIX. El 1941 en el mateix teatre Apolo es representa la traducció al castellà d'els Pastorets de Folch i Torres amb el nom de Los Pastorcillos o El advenimiento del Mesías. Aquell mateix dia de Nadal de 1941 l'elenc Manuel de Cabanyes, titular del Círcol Catòlic, posa en escena en el seu teatre la mateixa traducció castellana de l'obra de Folch i Torres.
L'any 1945 es les representacions al Círcol Catòlic són a càrrec de gent lligada a aquesta societat, el Cuadro Artístico de la Juventud masculina de Acción Católica de Santa Maria de la Geltrú, amb la col·laboració de la Obra Sindical de Educación y Descanso amb obres com L'Estel de Natzareth, La venjansa de Jesús i La Rosa de Jericó, fins que el Nadal de 1949 s'estrena la sala d'espectacles, renovada i amb butaques de nova adquisició, amb la posada en escena de Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús de Josep Ma Folch i Torres, amb decorats pintats per Salvador Massana, Victorino Berbegal, Joan Andreu i germans Bajes. Aquests pastorets són organitzats novament per l'elenc Manuel de Cabanyes, titular del Círcol Catòlic, que durant molts anys, ininterrompudament, tindria cura de que el teatre fos viu en aquesta entitat i, molt especialment, es preocuparia de que les representacions de Pastorets tinguessin continuïtat, destacant la seva gran qualitat interpretativa, com deixen constància els diaris de l'època.
Del Nadal de 1954 al de 1962 les representacions dels Pastorets al Círcol Catòlic, així com les de La Passió, les organitzava la COMGRAES (Comissió Grans Espectacles). Es tractava d'una comissió que tenia cura dels muntatges que requerien major participació al voltant de l'elenc titular que durant l'any feia representacions regulars a l'entitat. Així, en aquells Pastorets hi trobem la col·laboració del Cor Parroquial de Santa Maria de la Geltrú, amb una cinquantena de cantaires, i de l'Esbart Vilanoví de Dansaires, de la Secció Folklòrica.
L'any 1963 entra a l'elenc titular del Círcol Catòlic (con s'anomenava llavors) una nova fornada d'actors i tècnics que donen a les representacions una major agilitat en els canvis de quadres i incorporen una novetat que obre grans possibilitats a millorar la presentació escènica: el ciclorama. Aquests joves es varen constituir l'any següent com a grup de teatre amb el nom de Els Janets. I és en el programa de Pastorets de l'any 1967 que apareix per primer cop el nom de L'Escotilló (grup de teatre) de l'A.A.A.E.E.P.P., més tard A.E.A.E.P.(Agrupació d'ex-alumnes de l'Escola Pia).
Fins el 1969 totes les representacions van estar acompanyades per un piano i un quartet de corda, i des de la seva represa el 1945 s'havien posat en escena tres obres gairebé per un igual: L'Estel de Natzareth, de Ramon Pàmies, El Nadal dels Pastors, de J. Morera Soler i música de Manuel Bosser i Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Ma Folch i Torres. Només quatre obres diferents va ser representades un cop: La venjança de Jesús, La Rosa de Jericó, Els Pastorets a Betlem i L'Estrella de Nadal.
El Nadal de 1970 les circumstàncies -estudis, feina, etc.- fan que una bona part dels membres de l'Escotilló hagin deixat el grup i els pocs integrants que hi queden, per no deixar Vilanova sense Pastorets, a primers de desembre decideixen muntar L'Estrella de Nadal, sense música, ni cants ni veús (pastors o dimonis que no parlen). Les temporades de 1971, 1972 i 1973 es fan uns Pastorets a base de fragments de diferents obres, i l'acompanyament musical en lloc de fer-se amb piano i quartet de corda com era tradicional, es fa amb guitarres i flautes tocades a escena pels mateixos actors, buscant així una solució al problema de no trobar músics adients sense cobrar honoraris. Això fa que aquestes representacions entrin en crisi, principalment per problemes musicals, doncs és impensable a Vilanova uns Pastorets sense música en viu, i les festes de Nadal de 1974, 1975, 1976 i 1977 van ser sense Pastorets, només amb una puntual posada en escena de El Pessebrede Joan Alavedra.
És el Nadal de 1978 que amb nous actors i comptant amb una nova fornada de músics joves que composen una petita orquestra amb piano, flautes travesseres, clarinet, violins, violoncel i contrabaix, s'inicia una revifalla que fa que any rere any les funcions hagin estat regides per un afany de superació. El 1983 el Círcol Catòlic està en obres i la representació es fa al Foment Vilanoví, i l'any següent s'estrena nou escenari, més gran i amb més possibilitats. Precisament la grandària de l'escenari fa que els decorats que es lloguen quedin petits, i el 1994 se'n fan uns a mida, per a cada un dels quadres dels pastorets de Folch i Torres. Aquest joc de decorats, obra dels germans Salvador, s'ha anat ampliant en els darrers anys, quedant de propietat del Círcol Catòlic. Actualment en els Pastorets del Círcol Catòlic hi prenen part unes 140 persones, entre actors, tècnics i músics.
Fins el Nadal de 2013 s'han representat principalment els Pastorets d'en Josep Ma Folch i Torres, menys en tres ocasions que s'ha fet L'Estel de Natzaret i tres vegades El Nadal dels Pastors, que va servir per recuperar una colla de melodies d'aquests Pastorets, compostes pel mestre Manuel Bosser, que, junt amb algunes peces provinents de L'Estel de Natzaret, compostes de Mn. Miquel Ferrer, els cuplets de Madrona Pasqual i El camí de Joan Collell (Pere Tàpies), formen l'actual repertori musical que acompanya els Pastorets a Vilanova.
Pel grup de teatre L'Escotilló, i més concretament pels Pastorets que hi fa al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú, hi han passat uns centenars d'actors, alguns dels quals en aquest escenari han tingut les seves primeres experiències que els han portat a triar el camp de la interpretació com a opció professional. Podem citar Pere Tàpies, Xavier Capdet, Toni Albà, Sergi López, Pere Puig (actualment és un dels directors de les tele-sèries de sobretaula), Marta Bayarri, Dafnis Balduz (que encara participa als nostres pastorets) o Lluís Olivé, actualment amb el grup Els Joglars.