You are currently viewing L’historiador Albert Rumbo presenta la recopilació més extensa que s’ha fet mai de les Garrofes dels Pastorets de Berga

L’historiador Albert Rumbo presenta la recopilació més extensa que s’ha fet mai de les Garrofes dels Pastorets de Berga

Aquest migdia s’ha presentat a Berga el primer treball guardonat amb l’ajut a la recerca sobre els Pastorets de Catalunya convocat per la Coordinadora de Pastorets de Catalunya en col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner.

A la presentació hi ha participat, a més de l’historiador, el president de La Farsa, Ferran Pujols, la regidora de Cultura de Berga, Roser Valverde i el coordinador general de la Coordinadora, Josep Peramiquel. La ponència d’Albert Rumbo ha estat complementada per la lectura de garrofes significatives de diferents èpoques que ha anat a càrrec de dos actors de La Farsa.

L’obra premiada és “Les Garrofes. 120 anys de crítica social berguedana a partir dels Pastorets de Pitarra”, un treball d’investigació i, sobretot, recopilació de l’historiador berguedà Albert Rumbo. L’autor ha plasmat la importància i el fet diferencial que tenen els Pastorets de Serafí Pitarra que es representen a Berga amb aquests jocs poètics que cada Nadal critiquen i repassen l’actualitat de l’últim any.

L’autor de la recerca, Albert Rumbo, va endinsar-se a l’estudi del fenomen Pastorets després d’haver-hi estat vinculat dues dècades. En el decurs dels darrers anys ha recopilat tot el material oral i escrit al voltant de les Garrofes berguedanes, el que ha permès salvaguardar aquest patrimoni i assegurar-ne la seva preservació, un dels valors més destacats de la recerca presentada avui. El treball també mostra l’evolució dels textos de les Garrofes que “esdevenen més clares i directes a mesura que es van recuperant les llibertats democràtiques”, remarca Rumbo que també explica que “antigament, forçats per la situació política del país, eren més críptiques i insinuaven més que no deien”. Segons Rumbo, aquesta situació “crec que els comportava més feina als seus autors perquè no només havien de pensar què es deia, sinó com es deia” i assegura que “en aquest aspecte hi ha veritables obres d’art”.

Les Garrofes censurades

En aquesta mateixa línia l’autor també ha destacat l’època gris de la dictadura i l’afectació que la censura va tenir sobre els textos: “la censura va existir, i moltes Garrofes no es van poder llegir o es van modificar”. De fet, una de les qüestions cabdals que recull el treball presentat és la recopilació de les Garrofes censurades, “el que ens permet saber què no volia el règim franquista que es digués i que es va fer al final”. “Per esquivar la censura els garrofaires utilitzaven subterfugis, insinuacions que la gent entenia però que no feia esments directes”, explica Albert Rumbo que també afegeix que “diverses vegades també s’afegien Garrofes un cop passada la censura”.

Les Garrofes avui en dia

Sobre com el fenomen ha perdurat en el temps i com s’hi ha adaptat, l’historiador explica que la recerca permet veure’n que “antigament podien complir fins i tot una necessitat social que actualment no es manté”. Segons l’autor, “la gent abans podia aprofitar Les Garrofes per dir i sentir coses que si no es deien en aquest context no es deien o sentien. Actualment, les xarxes socials supleixen en bona part aquesta necessitat” . “Crec que això ha perjudicat les Garrofes”, lamenta Rumbo.

La idea de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya és poder posar el treball a disposició de tothom qui el vulgui consultar, un cop se n’hagi fet l’edició exhaustiva.