Els Pastorets són un dels més genuïns exponents de la cultura popular al nostre país. Aquestes representacions tan tradicionals als nostres pobles i ciutats han excedit l’àmbit religiós primer, i espectacle després, per esdevenir moltes vegades ensenyes i signe d’identitat del lloc on es representen. També han estat històricament una escola d’actors on han debutat molts dels actors i actrius del nostre país.
Els Pastorets tenen el seu origen en les representacions medievals que es celebraven a l’interior de les esglésies el dia de Nadal, sobretot de la missa de Matines que més tard esdevindria la Missa del Gall. A partir de les reformes del Concili de Trento (1545-1563), i la depuració de la litúrgia, es prohibeixen aquestes representacions, tot i que sembla que en part es van mantenir com uns actes populars, cada vegada més deslligats del fet litúrgic. A finals del segle XVIII i principis del XIX, ja hi ha notícies de les representacions de Pastorets en convents o cases de nobles completament deslligades de la litúrgia.
Els Pastorets més antics que es conserven són de principis del XIX i són en llengua castellana, en català daten de 1887. Ja avançat el s. XIX Frederic Soler els incorporà a la tradició culta. Lluís Millà, Francesc d'A. Picas, Ramon Pàmies i Josep M. Folch i Torres, entre d’altres, fixaren el gènere i li donaren els trets que mantenen en l'actualitat.
Els texts i les partitures –algunes anònimes i altres de compositors principalment catalans- juntament amb la escenografia i iconografia, tenen trets que, globalment, constitueixen un patrimoni cultural viu, que cal protegir, conservar i divulgar.