Adéu a Francesc d’Assís Picas, escriptor de llarga trajectòria de Pastorets

jul. 26 2018

L'Ametlla de Merola, al Berguedà, ha acomiadat per sempre l'autor dels seus coneguts Pastorets. Francesc d'Assís Picas i Pons, autor de La Flor de Nadal, va morir als 96 anys d'edat el passat 13 de juliol de 2018, a La Jonquera, a l’Alt Empordà.

La Flor de Nadal de Francesc d'Assís Picas, escrit a mitjan segle XX, és considerat un text modern que marca un gir en les dramatúrgies més tradicionals dins el gènere de Pastorets.  A l'estructura clàssica del triple argumentari dels fets bíblics, la lluita d'àngels i dimonis, i les històries de pastors, Picas introdueix a mode d'acte sacramental uns quadres que presenten la història sagrada clàssica i l'espera de l'arribada del Messies per part del poble jueu. En les escenes de pastors, segueix les pautes del teatre còmic costumista i es nodreix clarament del cançoner i el costumari popular nadalenc català.

L'espectacle complet de La Flor de Nadal, subtitulat com a Els Pastorets de l'Ametlla de Merola va estrenar-se al Teatre Esplai d'aquesta colònia del Llobregat el 1954, amb direcció de Jaume Estruch i Ramon Cabra i música de Josep M. Conangla, seguint i compendiant la tradició de representacions nadalenques que s'havien iniciat en aquesta població el 1878. Del text de La Flor de Nadal se n'han fet almenys sis edicions, dues de de les quals en versió infantil-juvenil. La Generalitat, al 2007, atorgà la Creu de Sant Jordi a aquest espectacle.

Durant mig segle llarg La Flor de Nadal també s’ha representat amb poca o molta continuïtat i de forma més o menys fragmentada,  a altres poblacions de Catalunya. Abans del 1957 una versió de La Flor de Nadal ja s'havia representat al Teatre Municipal de Girona, pel grup gironí ADEMAR, sota la direcció de Martí Boada. Més endavant consten representacions a Valls (Alt Camp) , Pals (Baix Empordà), Súria (Bages), Lloret de Mar (La Selva), Tordera (Maresme), Martorell (Baix Llobregat) i Santa Perpètua de  Mogoda (Vallès Occidental), entre altres.

Picas havia nascut a l'Ametlla de Merola, municipi de Puig-reig, al 1921. D’infant i jove ja destacava com a escriptor de poemes, teatre i articles periodístics. Els anys de postguerra va obtenir alguns premis com a dramaturg per les obres Vides concèntriques (1945), Història de Josep (1946), Vuit dies en família (1948), i N'Eugènia, la d’Oliver, o més dama que cavaller (1949). Entre altres títols, obtingueren ressò i popularitat la comèdia Més enllà de la carn, estrenada per la companyia de Maria Matilde Almendros i l'espectacle Els Bandolers de Cantallops, interpretat pel mateix elenc dels Pastorets de l'Ametlla. Altres obres de la seva autoria són els drames Una finestra esbotzada, Una camarada X, les comèdies musicals Amor Triomfant i Dos vellets, dos angelets i els drames bíblics La família de Simó Pere i un nou i voluminós text per a La Passió de Girona, que havia de substituir el tradicional d'aquesta ciutat i que finalment –va escriure's en la dècada dels 1960-, va quedar en projecte. També Picas va ser coautor amb Joan Serrat, dels pastorets En Badoret i en Baldiró, que es representaren professionalment al Teatre Romea de Barcelona entre 1959 i 1981 dirigits, entre altres, per figures com Esteve Polls, Ricard Salvat i M. Aurèlia Capmany. D'aquest darrer espectacle se'n coneixen també representacions de grups amateurs a Sant Llorenç de la Muga, la Jonquera i Figueres (Alt Empordà).

Francesc d'Assís Picas va viure en l'adolescència el drama de la guerra civil, que el va impactar fortament. Aquest fet i les seves creences personals, el van fer especialitzar en la recerca i divulgació de la persecució religiosa ocorreguda en els primers temps del conflicte. Moltes de les seves pàgines tenen aquest substrat. També té altres publicacions sobre la figura de Verdaguer i alguna monografia sobre llegendes i recerques vinculades al món de les seves arrels.  En els darrers temps, com a articulista de premsa col·laborà en diferents publicacions, com el Setmanari de l’Alt Empordà, Vida Cristiana i Hora Nova.

Precisament en aquest darrer setmanari, a primers de juny, als seus 96 anys, Picas va publicar un article en relació a la situació social i política que viu Catalunya, defensant la divulgació dels llaços grocs com a “símbol de pau i bona fe, per plorar l'absència d'un familiar injustament empresonat o exiliat” i acabava expressant una tesi personal: “Ens toca als catalans decidir. L'autèntica realitat política, avui, ens la donaria el criteri de tots els alcaldes de les ciutats i pobles de Catalunya. La veu dels alcaldes seria l'autèntica veu de Catalunya. El govern de Madrid no la podria refusar ni penalitzar sense faltar a la democràcia i a la llibertat d'expressió”.

Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l'ús de la web. Considerem que si continua navegant, accepta el seu ús. D'acord
Nom  
Correu-e  
Tema  
ENVIAR